dilluns, 6 de juny del 2011

Els tresmils de la llista de Chausenque (1854).

Vincent de Chausenque (1782-1869), a la primera meitat del segle XIX, influit per Ramond, realitza una metòdica exploració dels Pirineus francesos de mar a mar, amb algunes incursions en territori espanyol quan els avatars de les successives guerres li ho permetien. Al 1824, en un intent al Vignamala, va aconseguir la Punta que avui porta el seu nom per la cresta des del Petit Vignamala, la qual no és una ascensió instranscendent. Havent realitzat la part més difícil, no es van atrevir a passar a la Pique Longue pel seu temor a xafar e gel. Les geleres imposaven llavors un gran respecte. Va fer la primera ascensió del Néouvielle el 1847.

Al 1834 publica una extensa obra sobre la totalitat dels Pirineus. Realitza una actualització el 1854 en dos toms, titulada: "Les Pyrénées, ou voyages pédestres dans toutes les Régions de ces montagnes depuis l'Océan jusqu'à la Méditerranée". Els llibres originals poden ser consultats a la pàgina web de la Bilioteca Nacional Francesa [Volum I.] i [Volum II.].

Chausenque no realitza cap llista de tresmils, però en els apèndixs de la seua obra, figura una llista no exhaustiva d'alçades, comprenent pobles, colls i cims. N'hi figuren allí un número considerable, i entre elles destaquen uns quants tresmils. Una característica és que les alçades vénen expressades en metres i en toeses, i que figura l'autor de la medició. És, per tant, una magnífica compilació dels treballs realitzats amb anterioritat per diversos estudiosos

En l'hipotètic cas que algú s'hagués interessat pels tresmils en l'època, no hi ha dubte que hauria extret els seus objectius d'aquesta relació. Relació, per altra part, que ens ofereix una visió molt clara de l'estat del coneixement de les màximes alçades de la serralada a mitjans del segle XIX, destacant en les seues absències quant faltava encara per explorar.

Crida l'atenció, en la relació de cims que s'ofereix a continuació, les precises alçades obtingudes per Peytier. Aquí es manifesta la seua professionalitat en el treball geodèsic que serà la base per a l'elaboració del Mapa d'Estat Major Francès en la segona meitat del segle. D'això se'n fa ressò Chausenque, assenyalant com els valors més exactes aquells obtinguts pel coronel Coraboeuf, el capità Peytier i els tinents Testu i Hossard, encara que també ofereix les alçades obtingudes per altres.

Vegue quins eren els cims de tresmil metres censats cap a 1850. Reproduim les entrades de la taula de Chausenque (pàgines 326 a 332 del segon volum), tal com aquest les escriu, assenyalant les alçades en metres i toeses, i amb algun comentari per a aclarir alguns dels noms exposats.

Le Mont-Calm3030m1580tCoraboeuf 
 3157m1620tReboul 
Pique d'Estats3141m1612tCoraboeuf 
 3251m1668tReboul 
Pique Fourcanade ou Maïl d'Espouïs2882m1479tPeytier 
 3058m1569tReboul 
Crête de la Maladette à l'ouest des Pics3171m1627tCharpentieres refereix a algun dels Pics Occidentals de la Maladeta
Pic Occidental, glacier3312m1699tPeytierÉs el Pic de la Maladeta
Pic de Malahitta, glacier3354m1721tPeytierEs el Pic Maldito
 3483m1787tReboul 
Pic Oriental de Néthou, point culminant3404m1780tPeytier 
 3580m1837tReboul 
 3370m1729tTchihatchef 
Pic de Carbious, vallée de Lys, glacier3177m1630tReboulPic dels Crabioules
Tuc de Maupas, glacier3110m1595tPeytier 
 3148m1615tReboul 
Pic Quartau, glacier3143m1613tPeytierÉs el Gourgs-Blancs
Pic Quayrat, glacier3059m1569tPeytier 
 3089m1585tReboul 
Pic Posets ou Pic Poleto, Val d'Astos, glacier3367m1728tPeytier 
 3438m1764tVidal et Reboul 
Perdighero, montagne3220m1652tPeytier 
Pic Pétard3177m1630tPeytierÉs el Gran Bachimala
Pic de Hermitans entre le val de l'Asto et Louron3029m1554tVidal et ReboulEncara que el nom d'Hermitans s'ha utilitzat peral Gourgs-Blancs, aquí sembla indicar el pic de Clarabide
Pic de Thou3023m1551tPeytierEl Lustou
Pic de Batoa ou de Biedous, Punta de Souelsa3034m1557tPeytierPic de Culfreda. És curiós que la Suelza es confongui amb aquest pic
 3052m1566tVidal et Reboul 
Le Mont-Perdu, glacier3351m1719tPeytier 
 3436m1763tRamond 
Le Cylindre, glacier3322m1704tpeytier 
 3333m1710tRamond 
Pic de la Cascade ou extrémité de la Plateforme, glacier3276m1681tRamondEs refereix al pic de Marboré
Le Taillon, glacier3146m1614tPeytier 
 3214m1649tVidal et Reboul 
Montagne de Troumouse, glacier3086m1583tPeytierPeytier es refereix a l'actual pic de Toumouse, vèrtex geodèsic. És possible que Vidal i Reboul es refereixin al punt més alt, La Munia
 3200m1642tVidal et Reboul 
Cambielle, montagne, glacier3174m1628tPeytierPico de Campbieil
 3235m1660tVidal et Reboul
Pic Long, glacier3192m1638tPeytier 
 3251m1668tVidal et Reboul 
Neouvieille, montagne, glacier3091m1586tPeytier 
 3155m1619tVidal et Reboul 
Vignemale, montagne, glacier3298m1692tPeytier 
 3356m1722tVidal et Reboul 
Pic de Badescure ou Costerillou, glacier3148m1615tVidal et ReboulEs el Balaitús
Pic de Baretous, glacier3146m1613tPeytierTambé el Balaitús. Peytier i Hossard aconseguiren la primera ascensió el 1825, fent estació l'any següent
Pic d'Arrieugrand3003m1541tVidal et ReboulÉs el Pic Palas
Som de Séoube, montagne3132m1607tJunkerAltre cop el Balaitús, però aquí mesurat el 1790
 


Observem que Chausenque assenyala com a diferents cims els diferents noms que se li han aplicat al Balaitús. Aquí es podria citar la relació que ofereix Beraldi sobre els trenta-sis noms de la muntanya. No és d'estranyar que hi hagués confusió al respecte, doncs l'hem trobat en llistes molt posteriors (veure llista de la UEC). Les alçades obtingudes per Vidal i Reboul, quasi sempre per excès, són degudes a una errada comesa en una dada inicial a Tarbes.

FTer (traduït per Carles)