Els tresmils de la llista de Chausenque (1854).
Vincent de Chausenque (1782-1869), a la primera meitat del segle XIX, influit per Ramond, realitza una metòdica exploració dels Pirineus francesos de mar a mar, amb algunes incursions en territori espanyol quan els avatars de les successives guerres li ho permetien. Al 1824, en un intent al Vignamala, va aconseguir la Punta que avui porta el seu nom per la cresta des del Petit Vignamala, la qual no és una ascensió instranscendent. Havent realitzat la part més difícil, no es van atrevir a passar a la Pique Longue pel seu temor a xafar e gel. Les geleres imposaven llavors un gran respecte. Va fer la primera ascensió del Néouvielle el 1847.
Al 1834 publica una extensa obra sobre la totalitat dels Pirineus. Realitza una actualització el 1854 en dos toms, titulada: "Les Pyrénées, ou voyages pédestres dans toutes les Régions de ces montagnes depuis l'Océan jusqu'à la Méditerranée". Els llibres originals poden ser consultats a la pàgina web de la Bilioteca Nacional Francesa [Volum I.] i [Volum II.].
Chausenque no realitza cap llista de tresmils, però en els apèndixs de la seua obra, figura una llista no exhaustiva d'alçades, comprenent pobles, colls i cims. N'hi figuren allí un número considerable, i entre elles destaquen uns quants tresmils. Una característica és que les alçades vénen expressades en metres i en toeses, i que figura l'autor de la medició. És, per tant, una magnífica compilació dels treballs realitzats amb anterioritat per diversos estudiosos
En l'hipotètic cas que algú s'hagués interessat pels tresmils en l'època, no hi ha dubte que hauria extret els seus objectius d'aquesta relació. Relació, per altra part, que ens ofereix una visió molt clara de l'estat del coneixement de les màximes alçades de la serralada a mitjans del segle XIX, destacant en les seues absències quant faltava encara per explorar.
Crida l'atenció, en la relació de cims que s'ofereix a continuació, les precises alçades obtingudes per Peytier. Aquí es manifesta la seua professionalitat en el treball geodèsic que serà la base per a l'elaboració del Mapa d'Estat Major Francès en la segona meitat del segle. D'això se'n fa ressò Chausenque, assenyalant com els valors més exactes aquells obtinguts pel coronel Coraboeuf, el capità Peytier i els tinents Testu i Hossard, encara que també ofereix les alçades obtingudes per altres.
Vegue quins eren els cims de tresmil metres censats cap a 1850. Reproduim les entrades de la taula de Chausenque (pàgines 326 a 332 del segon volum), tal com aquest les escriu, assenyalant les alçades en metres i toeses, i amb algun comentari per a aclarir alguns dels noms exposats.
Le Mont-Calm | 3030m | 1580t | Coraboeuf | |
3157m | 1620t | Reboul | ||
Pique d'Estats | 3141m | 1612t | Coraboeuf | |
3251m | 1668t | Reboul | ||
Pique Fourcanade ou Maïl d'Espouïs | 2882m | 1479t | Peytier | |
3058m | 1569t | Reboul | ||
Crête de la Maladette à l'ouest des Pics | 3171m | 1627t | Charpentier | es refereix a algun dels Pics Occidentals de la Maladeta |
Pic Occidental, glacier | 3312m | 1699t | Peytier | És el Pic de la Maladeta |
Pic de Malahitta, glacier | 3354m | 1721t | Peytier | Es el Pic Maldito |
3483m | 1787t | Reboul | ||
Pic Oriental de Néthou, point culminant | 3404m | 1780t | Peytier | |
3580m | 1837t | Reboul | ||
3370m | 1729t | Tchihatchef | ||
Pic de Carbious, vallée de Lys, glacier | 3177m | 1630t | Reboul | Pic dels Crabioules |
Tuc de Maupas, glacier | 3110m | 1595t | Peytier | |
3148m | 1615t | Reboul | ||
Pic Quartau, glacier | 3143m | 1613t | Peytier | És el Gourgs-Blancs |
Pic Quayrat, glacier | 3059m | 1569t | Peytier | |
3089m | 1585t | Reboul | ||
Pic Posets ou Pic Poleto, Val d'Astos, glacier | 3367m | 1728t | Peytier | |
3438m | 1764t | Vidal et Reboul | ||
Perdighero, montagne | 3220m | 1652t | Peytier | |
Pic Pétard | 3177m | 1630t | Peytier | És el Gran Bachimala |
Pic de Hermitans entre le val de l'Asto et Louron | 3029m | 1554t | Vidal et Reboul | Encara que el nom d'Hermitans s'ha utilitzat peral Gourgs-Blancs, aquí sembla indicar el pic de Clarabide |
Pic de Thou | 3023m | 1551t | Peytier | El Lustou |
Pic de Batoa ou de Biedous, Punta de Souelsa | 3034m | 1557t | Peytier | Pic de Culfreda. És curiós que la Suelza es confongui amb aquest pic |
3052m | 1566t | Vidal et Reboul | ||
Le Mont-Perdu, glacier | 3351m | 1719t | Peytier | |
3436m | 1763t | Ramond | ||
Le Cylindre, glacier | 3322m | 1704t | peytier | |
3333m | 1710t | Ramond | ||
Pic de la Cascade ou extrémité de la Plateforme, glacier | 3276m | 1681t | Ramond | Es refereix al pic de Marboré |
Le Taillon, glacier | 3146m | 1614t | Peytier | |
3214m | 1649t | Vidal et Reboul | ||
Montagne de Troumouse, glacier | 3086m | 1583t | Peytier | Peytier es refereix a l'actual pic de Toumouse, vèrtex geodèsic. És possible que Vidal i Reboul es refereixin al punt més alt, La Munia |
3200m | 1642t | Vidal et Reboul | ||
Cambielle, montagne, glacier | 3174m | 1628t | Peytier | Pico de Campbieil |
3235m | 1660t | Vidal et Reboul | ||
Pic Long, glacier | 3192m | 1638t | Peytier | |
3251m | 1668t | Vidal et Reboul | ||
Neouvieille, montagne, glacier | 3091m | 1586t | Peytier | |
3155m | 1619t | Vidal et Reboul | ||
Vignemale, montagne, glacier | 3298m | 1692t | Peytier | |
3356m | 1722t | Vidal et Reboul | ||
Pic de Badescure ou Costerillou, glacier | 3148m | 1615t | Vidal et Reboul | Es el Balaitús |
Pic de Baretous, glacier | 3146m | 1613t | Peytier | També el Balaitús. Peytier i Hossard aconseguiren la primera ascensió el 1825, fent estació l'any següent |
Pic d'Arrieugrand | 3003m | 1541t | Vidal et Reboul | És el Pic Palas |
Som de Séoube, montagne | 3132m | 1607t | Junker | Altre cop el Balaitús, però aquí mesurat el 1790 |
Observem que Chausenque assenyala com a diferents cims els diferents noms que se li han aplicat al Balaitús. Aquí es podria citar la relació que ofereix Beraldi sobre els trenta-sis noms de la muntanya. No és d'estranyar que hi hagués confusió al respecte, doncs l'hem trobat en llistes molt posteriors (veure llista de la UEC). Les alçades obtingudes per Vidal i Reboul, quasi sempre per excès, són degudes a una errada comesa en una dada inicial a Tarbes.
FTer (traduït per Carles)