dimecres, 10 d’agost del 2011

Hipólito Maeso Rueda.

La xifra màgica i capriciosa dels 3000 metres ha fet que molts muntanyencs encisats per la serralada pirinenca hagin tingut la iniciativa de completar tots els seus cims iguals o superiors a aquesta xifra mètrica. De llistes de cims n'hi hagut moltes des de l'inici del pirineïsme. Però en l'actualitat, a part de la llista del Centre Excursionista de Lleida, hi ha la llista dels 212 tresmils, que des del grup dels "Caçafantasmes" intentem complementar en base a la única regla objectiva que es va proposar des de l'equip que la va confeccionar: Que tingui un mínim de 10 metres de prominència. Amb això, podem trobar "nous" cims o descartar-ne alguns que no tenen l'esmentada prominència. I tot això, bàsicament gràcies a les noves mesures que ens faciliten els cada vegada més famosos GPS.

Cada vegada hi ha més muntanyencs que han completat l'ascensió als cims de més de tres mil metres dels Pirineus. Alguns ho han fet ja amb mèrit destacable: Jordi Farré i Jesús Almarza, del CEL, els van fer tots durant l'any 1998. Marta Alejandre i dos muntanyencs més els van fer tots en 52 dies seguits al setembre i l'octubre del 2010.

Per altra banda, hi ha en Javier Fernández, un noi valencià que, amb només 16 anys, al 2005, completava la llista de tresmils. En el cantó diametralment oposat, el "jove" Lluís Garrofé, de Tartareu (La Noguera), està a punt de completar la llista del CEL amb 80 anys!!!!

Però aquesta entrada la volem dedicar a l'alpinista Hipólito Maeso. Aquest madrileny de naixement, i pirineïsta d'adopció, a part de destacar per un currículum d'ascensions i escalades impressionant, té el que creiem que és una gesta difícil d'igualar: fer tots els cims de la lista dels 212 en 34 dies seguits d'activitat, i la immensa majoria en solitari.

Hipólito Maeso va fer aquestes ascensions durant l'estiu del 1999, precisament l'any que complia 50 primaveres, demostrant que no calia anar a cordilleres exòtiques per a fer gestes alpinístiques de primer ordre. La història de les seues ascensions està recollida en el llibre que ell mateix va publicar el 2001: "Qué bonitos son los Pirineos", tot i que en l'actualitat és bastant difícil ja de trobar.

Malauradament, 5 anys després, al juliol del 2004, l'Hipólito Maeso, juntament amb Roberto Vázquez, morien després d'ascendir, als Alps, la punta Dufour. El descens el van afrontar enmig d'una forta tempesta i amb importants ràfegues de vent que se'ls van endur per sempre.

A part de destacar les importants gestes que encara ara es poden fer als Pirineus, també voldríem destacar les aportacions que l'Hipólito va fer durant el seu recorregut, de cara a complementar la llista de tresmils. Així, en el llibre que hem esmentat, podem destacar diferents apunts i comentaris sobre els tresmils: parla de les enigmàtiques Agulles del Clot de la Hount, de cims que es passen sense ni adonar-se'n (tenen realment els 10 metres de prominència?), de la no inclusió en la llista dels 212 del pic Lentilla o Campbieil SSW, dels tres possibles cims de la Pale Crabounnouse, de la poca singularitat d'alguna de les agulles de la cresta de Lézat, de les dues puntes de l'Agulla Argarot (que el nou mapa de l'editoria Alpina ja reconeix i que els caçafantasmes hem confirmat com nou tresmil) o dels dubtes sobre el cim real de l'Agulla Russell Superior.

Portada del llibre escrit per Hipólito Maeso descrivint el seu recorregut pirinenc.


Contraportada de la mateixa obra.


Sense cap mena de dubte, per a nosaltres seria un honor que formés part del nostre equip de caçafantasmes.

Carles

divendres, 5 d’agost del 2011

Els tresmils fantasmes. Algas Sudest.

El grup de muntanyes que s'alça per sobre del balneari de Panticosa sempre ha tingut una toponímia confusa, potser degut als diferents aspectes que presenten, observades des de Sallet i des del mateix balneari, que poden confondre la identificació dels cims. A més, caldria afegir-hi la interpretació que, dels noms escoltats, en van fer els pioners francesos, per a que la confusió regnés al sector. Així, al pic Argualas se li ha dit: Algas, Arollas, Arualas; El Garmo Negro ha rebut les denominacions d'Arualas, Arnales, Pundillos; i el nostre pobre Algas, que no es veu des del balneari, però que en canvi és el cim més cridaner des de Sallent, ha recollit segurament tots els noms citats. A tot això, afegim-hi l'assenyalada punta del pic de la Bandera, que commemora el fet de la pujada al pic Argualas per la festivitat de la mare de Déu del Carme, el 16 de juliol, on s'hi col·locava una bandera.

El cim de l'Argualas, el més abrupte del grup, s'uneix al pic d'Algas mitjançant una afilada cresta alineada d'est a oest. En aquesta, sobressurten dues cotes intermèdies. La més propera a l'Algas, i més elevada de les dues, figura en l'inventari de cotes restants de Buyse, amb el número 1010. Està situada a uns 100 metres de l'Algas.

El 15 d'agost del 2007, Joseba Calzada va recórrer íntegrament la cresta entre l'Algas Nord i l'Argualas, prenent medicions en agulles i bretxes. D'aquí en resultà que l'esmentada cota presenta una prominència d'11,3 metres cap a l'oest, costat de l'Algas, i de 21,4 metres cap a l'est, cantó de l'Argualas, éssent la seua alçada, segons medició GPS, de 3022,7 metres.

Cresta Algas-Argualas des de la vessant del Garmo Negro (Autor: Joseba Calzada)


Detall cartogràfic de la zona (font: SITAR)


Proposem com a nom per a ella el d'Algas Sudest, perquè aquesta és la seua ubicació respecte a l'Algas.

Es pot comprovar com el cim de l'Algas projecta, des d'ella, tres crestes, i les tres tenen una elevació a curta distància del pic. Això ha donat lloc a la inclusió entre les cotes secundàries, de l'anomenat Algas Nord. S'ha comprovat que aquesta cota no cumpleix amb la regla imposada per Buyse dels 10 metres (7,5 metres de prominència cap a l'Algas). En la cresta cap a l'Argualas, l'Algas Sudest que assenyalem, aquí. I en la cresta sudoest restant, existeix també una cota de 3007 metres que encara no hem mesurat, però que sembla estar prop dels deu metres. És la cota restant 1008. Resulta curiós que, dels tres satèlits al voltant de l'Algas, s'escollís per a figurar en la llista el que menys prominència presenta, l'Algas Nord.

També volem destacar que la dominació proposada a Aragó per al pic d'Algas és "Algás".

Es pot consultar l'activitat en el següent link:
Algas Sureste.

Dades tècniques:

Algas S.E. :............. 30T x: 723476 y: 4738826 z: 3022,7
El Servei d'Informació Territorial d'Aragó indica una alçada de 3013,45 m.

FTer (traduït per Carles)