La llista de tresmils de Sabino Echeandia (1978).

Les llistes de tresmils continuen la seua popularització. L'aportació basca apareix de la ma de Sabino Echeandia, el qual, al 1978, publica una llista a la revista Pyrenaica, òrgan de la Federació Basca de Muntanya (pàgines 30-34 del número doble 112-113).

Els cims, amb els seus noms i alçades, estan extrets de la cartografia de l'Editorial Alpina que, en aquella data, ja cobreix la totalitat de les zones de tresmils. Els tresmils francesos de la zona de Neouvielle en són l'excepció. Per a ells, Sabino Echeandia no n'indica la font, i és on podem trobar errades en la toponímia usada conjuntament a absències notables (Crabounouse, Estibère Male, Maou). Un petit grup de tresmils està extret del mapa croquis adjunt a la guia del CEC Posets-Maladeta. Per l'anotació realitzada a la cima Tuc (Punta de les Olas), es desvetlla que s'ha consultat igualment la guia Vignemale-Monte Perdido del CEC, traducció de la guia de R. Ollivier.

Els mapes Alpina més recents a la data, que poden haver estat utilitzats, són els següents:

La Maladeta-Aneto (207) 1:25000, 7a edició, de 1977.
Posets-Benasque (206) 1:25000, 6a edició, de 1974.
Montardo-Aigües Tortes (209) 1:25000, 8a edició, de 1977.
Pica d'Estats-Vall Ferrera (211) 1:40000, 5a edició, de 1977.
Valle de Ordesa-Vignemale (204) 1:40000, 4a edició, de 1977.
Panticosa-Formigal (203) 1:25000, Echeandía cita com font aquest mapa de Xabier Coll, però la primera edició data de 1979.

Els cims indicats ascendeixen a 125, número semblant a la resta de llistes publicades llavors.

L'objectiu del llistat, segons el seu autor, és assenyalar nous objectius als muntanyencs dins de les màximes alçades del Pirineu, els quals, segons el seu parer: "moltes vegades queden reduits a uns quants noms de cims".

És possible la consulta a través d'Internet dels números antics de la revista a la web de Pyrenaica.

De totes formes, detallem a continuació la llista de Sabino Echeandia.

Cartografia Alpina.
Piedrafita Panticosa.
(Xavier Coll)
CIM		Altitud
Balaitus		3151
Frondiellas (Picos de las)		3000
Frondiellas (Picos de las)		3025
Frondiellas (Picos de las)		3000
Frondiellas (Picos de las)		3006
Gran Facha		3006
Infierno. Occidental (Picos del)		3072
Infierno. Central (Picos del)		3076
Infierno. Oriental Picos del)		3056
Garmo Negro		3051
Algas		3021
Argualas		3041
Cartografia Alpina.
Ordesa Vignemale.
(Xavier Coll)
CIM		Altitud
Petit Vignemale		3032
Pta. Chausenque		3025
Pitón Carré		3198
Pique Longue		3303
P. de Clot de la Hunt		3285
P. de Cerbillonar		3235
Pic Central		3222
Pic de Montferrat		3212
Pico de Tapou (G)		3143
Pico de Tapou (M)		3130
Gabieto Oriental		3031
Gabieto Occidental		3034
El Taillón		3144
El Casco		3006
Torre de Marboré		3012
Espalda de Marboré		3077
Pic Occ. de la Cascada		3099
Pic Central de la Cascada
(o Brulle) *		3088
Pic Or. de la Cascada		3165
Pico de Marboré		3253
Cilindro de Marboré		3328
Pico de Astazú Occ.		3024
Pico de Astazú Or.		3080
Monte Perdido		3355
Sum de Ramond		3254
Tuc *		3018
P. Robiñera		3003
La Munia		3134
Petit Munia		3096
Sierra Morena		3090
Pic de Troumouse		3085
Pic de Heid		3022
* d'acord amb la guia
Vignemale-Monte Perdido
Sense cartografia.
CIM		Altitud
Pic Long		3194
Neuville		3092
Trois Conseillers		3056
Turón de Neuvielle		3042
Ramoungn		3010
Bugarret		3036
Badet		3161
Campbiell		3175
Lentille		3166
Esteragne		3005
Cartografia Alpina.
Poset Perdiguero
(Ramón de Semir)
CIM		Altitud
Punto Ledormeur		3120
Pico de Bachimala		3177
Punto del Sable		3143
Pico de Clarabide		3028
Pico de Gias		3011
Pico de St. Saud		3045
Pta. Lourde Rocneblare		3104
Pico de Gourgs Blancs		3129
Pico de Oô (Arlaud)		3065
Pico de Baquo		3114
Pico del Portillón de Oô		3050
Pico de Perdiguero		3221
Pic Royo		3121
Punto de Lliterola		3132
Pico Occ. de Crabioules		3106
Pico Or. de Crabioules		3116
Aguja de Crabioules		3025
Pico de Maupas		3109
Bagueñola o Eriste Sur		3045
Bagueñola o Eriste Central		3053
Bagueñola o Eriste Norte		3025
Pico de la Forqueta		3007
Tucon Royo (o Pavots)		3121
Llardaneta		3332
Las Espadas		3329
Diente de Llardana		3085
Pico de Posets		3375
Los Gemelos		3160
Pico de Bardamina		3079
Cartografia CEC.
Guía Posets Maladeta
CIM		Altitud
Culfreda o Batua		3034
Pic Lustou		3026
Abeille		3036
Pequeño Bachimala		3062
Spijeoles		3065
Pic Belloc		3008
Pic Lezat		3099
Pic Quairat		3059
Cartografia Alpina.
Maladeta Aneto
(Ramón de Semir)
CIM		Altitud
Pico de Boum		3006
Pico de Alba		3118
Diente del Alba		3136
Pico le Bondidier		3185
Maladeta Occidental 3		3185
Maladeta Occidental 2		3220
Maladeta Occidental 1		3254
Pico de la Maladeta		3308
Pico de Enmedio o Maldito		3350
Punta Astora		3355
Pico del Medio		3346
Pico de Coronas		3293
Pico de Aragüells		3037
Pico de Aneto		3404
Agujas de Aneto		3350
Aguja Franqueville		3065
Aguja Tehihatcheff		3052
Aguja Argarot		3035
Espalda de Aneto		3350
Pico de las Tempestades		3290
Pico Margalida		3241
Pico Rusel		3205
Tuc de Mulleres		3010
Pico Occ. de Valliberna		3062
Pico Or. de Villaberna		3067
Cartografia Alpina.
Montardo Coma lo Forno
(Rosendo la Blanch)
CIM		Altitud
Bisiberri Nord		3014
Bisiberri del Mig		3003
Bisiberri Sud		3030
Coma lo Forno		3032
Punta Passet		3002
Punta Alta		3014
Cartografía Alpina.
Pica d'Estats Mont Roig
(Ramón de Semir)
CIM		Altitud
Pic de Sotllo		3073
Pica D'Estats		3143
Pic de Montcalm		3077

FTer (traduït per Carles)

Els tresmils fantasmes. Avantcim N.E. de la Maladeta.

Vista des del "Portillón" de Benasc, la Maladeta apareix com el cim més elevat de les Muntanyes Maleïdes. L'Aneto, en un segon pla, no mostra, des d'allí, la seua preminència. La part alta de la vall de l'Ésera va ser l'escenari, durant la guerra de Successió a la corona espanyola, d'operacions i combats entre els exèrcits de l'arxiduc i Felip V. Es diu que el port de la Picada rep aquest nom per una escaramussa que allí va tenir lloc. No és estrany que el massís figuri ja representat des dels inicis de la cartografia, en el mapa de Roussel i a la Llegenda de la Blottière, publicats el 1730. Raymond d'Espouy, en un article de la Société Ramond, en el seu butlletí de 1940, observa que la representació en aquell mapa de la Maladeta va ser presa del natural per La Blottière [Jean Escudier. El Aneto y sus hombres].

S'ha d'assenyalar que el nom de la Maladeta, al qual Ramond, escrivint "Maladetta" i barrejant italià i castellà, popularitza com maleïda, només vol dir, en el llenguatge del país: la muntanya.

En el període inicial del pirineïsme, i fins que al 1820 ja no es pot dubtar de la supremacia de l'Aneto, totes les mirades van a dirigir-se cap a la Maladeta i a plantejar-se la seua conquesta. El primer tímid intent va ser obra de Ramond, que al 1787, entrant per la vall de Paderna, recorre els peus de la gelera d'Alba i les ramificacions occidental i oriental del de la Maladeta. Aixecant-se per aquest últim, i sol, abandonat pels guies, arriba, enmig de la boira, a una cresta que les seues descripcions no permeten identificar, però que bé podria ser la dels Portillons.

El següent intent és inspirat per Lapeyrouse. Enemistat amb Ramond, proposa al seu amic Ferrière superar a l'alsacià conquerint la Maladeta. Al 1800, Ferrière i el seu guia Barrau arriben a algun punt de la cresta dels Portillons. Com que no poden continuar, donen mitja volta.

Al 1802, són Cordier i Bruun-Neergaard, informats per Ferrière, els que ho intenten. Barrau també els acompanya. I novament segueixen la cresta dels Portillons. Però Cordier és més explícit, i ens conta que van trobar un pas dolent que, per a 200 metres, els va exigir mitja hora penjats dels blocs, tant per un cantó com de l'altre de la cresta. Arriben al punt on Ferrière es va donar la volta i tampoc poden superar l'obstacle. Bruun-Neergaard es retira, però Cordier i Barrau aconsegueixen baixar a la gelera de la Maladeta, i, avançant per ella, arriben a la cresta a la vora del coll de la Rimaia, des d'on ja no poden avançar més. El lloc és conegut com la roca de "los Dos Hombres". Malgrat el fracàs, Barrau deu veure alguna possibilitat, doncs en el següent intent, arribarà al cim.

Altres intents per part de De Candolle, Jean de Charpentier y De Marsac, no semblen oferir millors resultats [Alberto Martínez Embid. Aneto, el monarca del Pirineo]

Passen anys fins que Fréderic Parrot requereix els serveis de Barrau per a un altre intent a la Maladeta. Pujant directament per la gelera, arriben als "Dos Hombres" i, superant l'obstacle mitjançant un pas d'espatlles, aconsegueixen tocar el punt culminant. És el 28 de setembre de 1817. Des del cim, Parrot observa la superioritat de l'Aneto i lamenta no poder dirigir-s'hi. El seu nom es perpetua en el Parrotspitze, commemorant un intent de l'alemany al Mont Rosa.

Hi va haver una proposta, de Le Bondidier, que no va cuatllar, per a que es donés el nom de Parrot al Primer Occidental de la Maladeta (pic Cordier) i pic Charpentier al Segon Occidental (pic Sayó) [Bulletin Pyrénéen, 1947. p.84].

Entre les dues vies normals de la Maladeta, s'hi estira la cresta dels Portillons, que va des del cim fins al "Portillón Superior", formant algunes puntes. La via dels primers intents avui és seguida molt rarament. A tot arreu, se cita que la primera ascensió la va fer Frédéric Lung, amb Castagné i Courrége, el 9 d'agost del 1911 [CEC. Guía Posets-Maladeta, 1968]. Però en els diaris d'Emili Juncadella, que va realitzar l'ascensió el 24 d'agost del 1012 amb Jean Haurillon i José Sayó, es desvela que aquells no havien seguit la cresta íntegrament, donat que abordaren la segona agulla per la gelera de Maladeta. Després d'aconseguir-la, van tornar a baixar a la neu, continuant per ella fins molt a prop de la paret final [David Vilaseca Basco. Emili Juncadella. Aventures d'un burgès als Pirineus. Cossetania, Valls, 2004].

Cresta dels "Portillones" a la Maladeta des del pluviòmetre. (Autor: Luis Mata)

Buyse, en la seua llista de cotes restants, indica dues elevacions en aquesta cresta: la 1090 de 3038m. i la 1091 de 3235m, aquesta darrera coneguda com "Avantcim NE de la Maladeta". Luis Mata va recórrer la cresta prenent mesures el 21 de juliol del 2012. La primera de les puntes té 8 metres de prominència. La segona, l'Avantcim, presenta una prominènica cap al cim principal de 11 metres. Existeixen unes altres dues puntes més elevades, però amb uns escassos tres o quatre metres de prominència.

Maladeta i Avantcim NE. des de la base del Pic Maleït. (Autor: Luis Mata)

El SITAR indica una alçada de 3234,87 m. per a aquesta punta, amb una prominència de 13,23. També apareix ressenyada en l'obra d'Angulo "Pirineos. 1000 ascensiones" amb una cota de 3230m i sense nom.

Dades tècniques:
Avantcim NE de la Maladeta ........ 31T 306716 4724368 z:3248m
Bretxa de l'Avantcim .............. 31T 306663 4724335 z:3237m

Consulteu l'activitat en aquest link:
Antecima NE. de la Maladeta.

FTer (traduït per Carles)

La llista de tresmils de Manuel Cortés (1977).

Entre els dos opuscles de Juan María Feliú i amb total independència d'ells, l'any 1977, es publica una nova llista de tresmils. El seu autor és Manuel Cortés (Manel), i figura al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida en el número de novembre de l'any esmentat, sota el títol "Els tres mil del Pirineu". Cortés assenyala expressament que cita en la seua llista totes aquelles puntes ("cims principals i també els de segona fila") que tenen la suficient personalitat per a haver merescut un nom. Tenim així el primer i més immediat criteri per a la validesa d'un "tresmil". Certament, allò que no té nom no existeix, no figura ni a la bibliografia ni a la cartografia. Agrupa els cims per unitats geogràfiques o massissos, resultant-ne onze zones que són les que, posteriorment, adoptarà Buyse. La impressió del propi Manel és que la seua llista no va servir de base per a la posterior llista de Feliu Izard, que oficialitzaria, d'alguna manera, el Centre Excursionista de Lleida posteriorment. Avui en dia, en Manuel renega del seu treball, vista la deriva que ha adoptat, posteriorment, el tema "tresmilista". Es pot considerar com la primera llista catalana de tresmils comprenent tota la serralada.

Manuel Cortés es basa, al confeccionar la llista, en la cartografia existent llavors, principalment de l'Editorial Alpina i utilitza els mapes topogràfics de l'IGN espanyol, en aquelles zones no cobertes per l'editorial de Granollers. També obté noms de les Guies Ollivier per al territori francès, però algun detall toponímic indica que no ha consultat la cartografia oficial francesa.

El número de cims que comptabilitza Cortés és de 122. Poc a poc van apareixent noves cotes de tresmil. Donat el criteri empleat, es pot dir que es van coneixent denominacions fins llavors amagades en algun mapa o relat antics.

Reproduim a continuació la llista de Manuel Cortés al complet, amb algunes anotacions per a explicar algun punt fosc.

REGIO DE PIEDRAFITA-PANTICOSA
				m.
1		Frondella Occid.		3000
2		Frondella Central		3064
3		Frondella Oriental		3069
4		Balaitous		3146
5		Agulla Anònima		3024		(1)
6		Gran Facha		3006
7		P. Infierno Occid.		3076
8		P. Infierno Central		3091
9		P. Infierno Orient.		3006
10		P. de los Arnales		3001
11		Pondiellos		3060		(2)
12		Argualas (Arollas)		3045		(3)
13		Algas		3030
REGIO DE VIGNEMALE
				m.
14		P.Tapou		3143
15		Montferrat		3220
16		P. Central		3235
17		Cerbillonar		3222
18		Clot d'Era Hount		3285
19		Pique Longue		3298
20		Pitón Carré		3198
21		Pointe Chausenque		3205
22		Petit Vignemale		3032
REGIO D'ORDESA-GAVARNIE
				m.
23		Gabieto		3034
24		Taillon		3144
25		El Casco		3006
26		La Torre		3012
27		Espalda de Marboré		3077
28		P. Occ. de la Cascada		3099
29		P. Central de la Cascada		3165
30		P. Oriental de la Cascada		3165
31		P. de Marboré		3253
32		Cilindro de Marboré		3328
33		Monte Perdido		3352
34		Soum de Ramond		3254
35		Punta de las Olas		3002
36		Petit Astazou		3024
37		Gran Astazou		3080
REGIO DE TROUMOUSE-BARROSA
				m.
38		Robiçera (Louseras)		3007
39		La Munia		3134
40		Petit Munia		3096
41		Serra Morena		3090
42		P. de Troumouse		3085
43		P.Heid		3022
REGIO DE CAMPBIEIL-LONG
				m.
44		P. Long		3194
45		P. Badet		3162
46		P. de Campbieil		3175
47		P. Estargne		3006
48		P. Tourrat		3030		(4)
49		P. Maubic		3069
50		P. de Néouvielle		3092
51		Turon de Néouvielle		3031
52		Trois Conseillers		3042
53		Pointe Ramoung		3010
REGIO CINQUETA DE LA PEZ
				m.
54		Batoua (Culfreda)		3035
55		Lustou		3026
56		P. de l'Abeillé		3036
57		Punta Ledormeur		3120
58		Gran Bachimala		3166
59		Punta del Sabre		3143
MASSIS DE POSETS-ERISTE
				m.
60		Tucón Royo (Pavots)		3121
61		Las Espadas		3332
62		Posets (Lardana)		3375
63		Los Gemelos		3125		(5)
64		Bardamina Occid.		3110
65		Bardamina Oriental		3079
66		P. Eriste S.		3045
67		P. Eriste Central		3053
68		P. Eriste N.		3025
69		Turets (Forqueta)		3007
REGIO D'ESTOS-ESPINGO-LYS
				m.
70		Clarabide Occid.		3021
71		Clarabide Oriental		3028
72		P. de Gias		3011
73		Pouchergues		3006		(6)
74		Pointe Camboué		3043		(7)
75		Pointe Saint-Saud		3079		(8)
76		Pointe Lourde-Rocheblave		3107
77		Gourgs Blancs		3131
78		P. d'Oô (Arlaud)		3074
79		P. Gourdon		3034
80		Spijeoles		3065
81		Cap dera Baquo		3106
82		Gran Pic Seilh dera Baquo		3114
83		P. del Portilló d'Oô		3044
84		Perdiguero		3221
85		P. Royo de Literola		3143
86		P. Quairat		3034
87		P. de Lézat		3090
88		Crabioulés Occid.		3115
89		Crabioulés Oriental		3119
90		Malpás		3109
91		P. del Bom		3004
REGIO LA MALADETA-VALLHIVERNA
				m.
92		P. d'Alba		3118
93		Dent d'Alba		3136
94		P. Le Bondidier		3150
95		Aragüells		3037
96		Piedras Albas		3000		(9)
97		Maladeta, 1.er Occid.		3195
98		Maladeta, 2.o Occid.		3220
99		Maladeta, 3.er Occid.		3252
100		Maladeta Oriental		3308
101		Punta Astorg		3354
102		P. Maldito		3350
103		P. de Enmedio		3345
104		P. de Coronas		3310
105		Aneto		3404
106		Espatlla d'Aneto		3350
107		Tempestats		3290
108		Margalida		3241
109		P. de Rusell		3205
110		Tuc de Mulleres		3010
111		P.de Vallhiverna		3067
112		Las Culebras		3062
REGIO DE CALDES
				m.
113		Biseverri N.		3014		(10)
114		Besiverri Central		3003
115		Besiverri S.		3030
116		Comaloforno		3033
117		Punta Passet		3002
118		Punta Alta		3014
119		Pala Alta del Serrader		3001		(11)
MASSIS DE SOTLLO-ESTATS
				m.
120		P. de Sotllo		3073
121		Pica d'Estats		3143
122		Montcalm		3080

(1) És l'actual Agulla Cadier, que figura en l'antiga cartografia Alpina com Pic Anònim

(2) És el Garmo Negro. El nom de Pondiellos sembla provenir de Russell i Wallon, que anomenen Pundillos a aquest cim. De totes formes, la cartografia oficial espanyola situa el nom Pondellos als pics d'Arnales, al full 145 Sallent, el 1936.

(3) El nom d'Arollas o Arualas és el que s'utilitza a França per al Garmo Negro. Al full 145 Sallent, 2a edició, del 1963, s'anomena Arualas al Pic Argualas.

(4) És el Bugarret. En tota la cartografia francesa figura com Bugarret. Preguntat Manuel Cortés sobre el perquè d'aquesta denominació, indica que la devia agafar d'algun mapa que no recorda o que seria de collita pròpia per dominar l'estany Tourrat. Nosaltres no hem trobat cap referència en que al Bugarret se l'hagi anomenat Tourrat.

(5) Sembla provenir de les primeres edicions del mapa Posets d'Editorial Alpina, on s'assenyala la cota 3.125 amb el nom "Los Gemelos", no estant representada la cota 3,160. En edicions posteriors ja figuren les dues cotes, però el nom de "Los Gemelos" s'ha desplaçat a la punta 3.160.

(6) (7) (8) Pouchergues és l'actual pic Saint-Saud. Aquestes tres cotes, conjuntament amb les seues denominacions, semblen tretes de la guia Armengaud-Comet de 1953 "Pyrénées IV. Guide de la Region d'Aure et de Luchon" on figura un croquis amb aquests noms. Per a una comprensió exhaustiva dels noms de les puntes al voltant del Gourgs-Blancs, veure l'article Histoire d'une montagne, les Gourgs-Blancs" de F.Termenón i R.Aymard a Pyrénées 241, de gener de 2010.

(9) El pic de Piedras Albas, veí del pic d'Aragüells, va figurar durant molts anys en la cartografia amb l'alçada de 3.000 metres. Pic número 3 de Estatas amb 3.010 m. al mapa-croquis de Léon Maury "Les Monts Maudits" de 1945. I en la primera edició del mapa d'Alpina "Alto valle del Ésera I - La Maladeta" de 1958, figura amb una alçada de 3.000 m. L'alçada actual és de 2.993 m.

(10) Biseverri (sic), sembla una errada d'impremta.

(11) Pala Alta del Serrader que, a la guia Pallars-Arán del CEC, d'Agustí Jolís i M. Antonia Simó figura amb 3.001 m d'alçada. L'alçada actual és de 2.983 m.

FTer (traduït per Carles)

Les llistes de tresmils de Juan Maria Feliú (1976 y 1978).

Juan María Feliú Dord, integrant de la fraternal saga dels Feliú (quatre germans muntanyencs navarresos encapçalats per Marcos Feliú), va publicar al 1976 una llista de tresmils amb 110 cims. Al 1978 va afegir cinc cims més en una segona edició.

Allò interessant d'aquestes dues llistes és que, per primera vegada, es té en compte el conjunt de la serralada, sense fer distincions en l'adscripció nacional o regionals dels diferents cims. L'únic criteri que impera és sobrepassar els 3000 metres.

Vaig tenir la sort de contactar, fa alguns anys, amb en Juan Mari, pel que vaig poder conéixer de primera mà els detalls de l'elaboració de les seues llistes i amb quina intenció van ser publicades. Va tenir el detall d'obsequiar-me amb un exemplar de la segona edició, que porta per títol: "Pirineus: els 115 "tres mils" de la serralada", editat pel "Club Deportivo Navarra", a Pamplona, al novembre del 1978.

Des de principis dels anys 70, en Juan Mari, que llavors residia a "Sant Jean de Luz", i sota el pseudònim "Kulixka", va publicar, per entregues setmanals d'una pàgina, entre gener del 1974 i febrer del 1977, al "Diario de Navarra", una secció dedicada als "tres mils" amb el títol de "Cumbres pirenaicas". S'hi relatava una mica d'història, itineraris, croquis de mapes i dibuixos.

Al mateix temps, apareix un article d'en Juan Mari, publicat a la revista "Pyrenaica" (núm. 3 de l'any 1975), de la Federació basco-navarresa de muntanyisme, amb el títol: "El Pirineo a debate". Allí exposa el seu convenciment de que, en el futur, el tractament que s'ha de donar a les qüestions pirinenques (siguin esportives, ambientals, de desenvolupament...) ha de contemplar la serralada com un conjunt, oblidant la curta mirada de centrar-se en la pròpia regió. Això, que avui ens sembla evident, s'havia de remarcar en una no tan llunyana data. Residint a França, en Juan Mari podia percebre les diferents sensibilitats entorn als Pirineus, i, és mèrit seu, es percatava al final del franquisme de com podia evolucionar la relació humana amb la muntanya en l'àmbit pirinenc. A partir d'aquí, totes les llistes de "tres mils" que es publiquen abarcaran tota la serralada, en contraposició a les publicades anteriorment, que es limitaven a una regió o país.

La mateixa idea la desenvolupa a nivell del País Basc, publicant, el 1974, un opuscle on unifica les muntanyes basques en base al catàleg de la "Hermandad de Centenarios".

En Juan Mari treballava en una impremta a "Saint Jean de Luz", i aprofita per a editar, el 1976, la primera edició de la seua llista amb 110 cims. Pel seu lloc de naixement, es pot considerar aquesta com la primera llista francesa de "tres mils".

Al 1978, ja des de la seua Pamplona natal, publica, gràcies al "Club Deportivo Navarra", l'opuscle que conté la seua segona llista amb 115 cims. Les diferències amb la primera és que apareixen el pic oriental i occidental del Pic de l'Infern, el Pic central de les Frondelles, la Torre de Costerillou i l'Agulla d'Ussel.

La llista del 1978 és la que reproduim totalment aquí. Està classificada en tres sectors: Occidental, Central i Oriental, i, a més a més dels cims i les seues alçades, s'indica el massís corresponent, les poblacions més properes i els autors i dates de les primeres ascensions a cada cim. A més, s'afegeix en cada full un consell d'àmbit moral o muntanyenc. Afegim les primeres ascensions tal i com apareixen a l'opuscle. S'ha de prendre aquesta informació amb totes les precaucions, doncs existeixen nombroses errades.

Portada del folleto de Juan María Feliú publicado en 1978 por el Club Deportivo Navarra

(A) SECTOR OCCIDENTAL
Nº	CUMBRE	ALTITUD	PRIMERA
1	BALAITUS	3145m	8-8-1825. Peytier y Hossard
2	COESTERILLOU Tour	3049m	18-8-1913. Edouard y George Cadier
3	AIGUILLE D'USSEL	3023m	7-1908. Ussel, Castagné y Soubie
4	CADIER Aguja o P.Anónimo	3022m	30-8-1911. Hnos. Cadier
5	FRONDIELLA ORIENTAL	3068m
6	FRONDIELLA CENTRAL	3033m
7	GRAN FACHA	3006m
8	INFIERNO P.CENTRAL	3090m
9	INFIERNO P.OCCIDENTAL	3074m
10	INFIERNO P.ORIENTAL	3076m
11	ARGUALAS	3046m	1790. Heredia y Junker
12	ARNALES	3005m
13	GARMO NEGRO	3070m
14	PIQUE LONGUE	3289m	7-8-1938. Miss Lyster,Cazeaux y Cartes
15	CERBILLONA	3247m
16	MONFERRAT	3220m
17	PITON CARRE	3198m
18	POINTE CHAUSENQUE	3205m	30-6-1822. Chausenque y Latapie
19	CLOT DE LA HUNT	3274m
20	TAPOU	3148m	1833. Russell
21	PETIT VIGNEMALE	3082m	1798. La Beaumelle
(B) SECTOR CENTRAL
Nº	CUMBRE	ALTITUD	PRIMERA
22	GABIETO	3032m
23	GABIETO SUR	3024m
24	TAILLON	3146m	1792. Heredia
25	CASCO MARBORE	3005m
26	TORRE MARBORE	3018m
27	P.OCC. DE LA CASCADA	3085m
28	PICO CENTRAL	3146m	1888. Brulle
29	PICO ORIET. DE LA CASC.	3157m
30	ESPALDA MARBORE	3069m
31	MARBORE	3253m
32	CILINDRO	3327m	1863. Russell
33	ASTAZU GRAND	3083m	22-7-1870. Russell y C.Passet
34	ASTAZU PETIT	3024m
35	MONTE PERDIDO	3353m	6-6-1802. Rondo, Laurens, Ramond y un aragonés
36	SOUM DE RAMOND	3130m	1877.Russell y compañeros
37	TUCA	3018m
38	PIC LONG	3069m	1864. Duque de Nemours
39	NEOUVIELLE	3092m	1847. Chausenque y Teintu
40	TROIS CONSEILLERS	3056m
41	BADET	3161m
42	CAMPBIELL	3175m
43	BUGARRET	3006m
44	RAMOUNG	3010m
45	LENTILLE	3156m
46	TOUR NEOUVIELLE	3042m
47	ESTERAGNE	3005m
48	LA MUNIA	3134m
49	LAUSERAS	3007m
50	TROUMOUSE	3085m
51	HEID	3022m
52	LA MUNIA PETIT	3096m
53	SIERRA MORENA	3058m
54	SCHRADER	3177m	19-7-1878. Schrader y H.Passet
55	LEDORMEUR	3120m
56	PUNTA SABRE	3145m
57	ABEILLE	3036m
58	PETIT BACHIMALA	3060m
59	CULFREDA	3034m	1848. Capitán Langot
60	LUSTOU	3025m	29-7-1884.Brulle y C.Passet
61	BAGUEÑOLA	3035m.	19-7-1878. Russell y F.Barrau
62	TOURETS	3014m	12-8-1905. Le Bondidier y Sansuc
63	BERALDI	3005m	13-8-1905. Le Bondidier y Sansuc
64	ESPADAS	3332m	10-8-1905. Le Bondidier, Cansuc, Camboué
65	POSETS	3375m	6-8-1856. Halket, Rendonnet y Barrau
66	DIENTE LLARDANA	3085m	22-7-1913. Brulle
67	PAVOTS	3122m	22-7-1885. Russell y P.Barrau
68	BARDAMINA	3079m	7-7-1914. Brulle, Castagné y M.D'Estrux
69	TUCA LLARDANETA	3311m
70	GIAS	3011m
71	CAMBOUE	3043m
72	CLARABIDE	3028m
73	GOURGS-BLANCS	3128m	1864. Bacillac y Passet
74	SAINT-SAUD	3003m
75	ARLAUD	3065m	1872. Russell y C.Passet
76	GOURDON	3034m
77	SPIJEOLES	3066m	1-8-1880. Russell y J.Brunet
78	BELLOC	3008m
79	SEHIL DE LA BAQUO	3109m	9-1858. Russell, Strafield y F.B.
80	PORTILLON	3044m	31-7-1894. Brulle y C.Passet
81	LITEROLA	3132m	1-8-1868. Russell y J.Haurillon
82	ROYO	3120m	1-8-1863. Russell y J.Haurillon
83	QUAYRAT	3060m	1879. H.Reboul y ayudantes
84	LEZAT	3102m	1852. Lezat y compañeros
85	PERDIGUERO	3222m	1817. Parrot
86	CABRIOULES	3109m	1852. Lezat y compañeros
87	MAUPAS	3110m	1825. Peytier y Hossard
88	BOUM	3006m	9-1858. Lezat y Dr.Laubron
89	ALBA	3100m	7-1868. Russell y J.Haurillon
90	DIENTE DE ALBA	3114m	31-8-1882. Russell y Courrège
91	MALADETA OR.	3308m	29-9-1877. Russell y C.Passet
92	MALADETA OC.	3178m	25-8-1877. Parrot y P.Barrau
93	MALDITO	3350m	3-8-1905. Le Bondidier,Sansuc,Camboué y Luquet
94	PUNTA ASTORG	3354m	9-7-1901. D'Astorg,Brulle,C.Passet y B.Salles
95	MEDIO	3345m	9-1858. Lezat
96	CORONAS	3310m	1864. Russell y un porteador
97	ANETO	3404m	10-7-1842. Franqueville y Tchihatcheff
98	RUSSELL	3100m	1865. Russell y Packe
99	MARGALIDA	3258m	29-7-1905. Le Bondidier y Sansuc
100	ESPALDA DE ANETO	3340m	Los cinco hermanos Cadier
101	TEMPESTADES	3310m	21-8-1877. Russell y C.Passet
102	ARAGÜELLES	3037m	10-8-1880. Russell y F.Barrau
103	LLOSAS Agujas de	3004m	24-7-1920. Arlaud y Sabadie
104	LE BONDIDIER	3150m	24-8-1921. Arlaud,D'Espouy y Alba
105	VALLIVIERNA	3067m	1864. Barrau,Packe y Barnes
106	MULIERES	3010m	5-8-1879. Barrau,Russell y Caurrège
(C) SECTOR ORIENTAL
Nº	CUMBRE	ALTITUD	PRIMERA
107	PUNTA ALTA	3014m	15-8-1880. Schrader y Passet
108	PALA ALTA	3001m
109	BIZIBERRI NORTE	3014m	7-8-1889. Sansuc,Spont y Barck
110	BIZIBERRI SUR	3030m	25-8-1866. Packe y Deshwood
111	COMOLO FORNO	3030m	25-7-1882. Brulle,Bacillac y Passet
112	P.CELESTIN PASSET	3002m	25-7-1882. Brulle,Bacillac y Passet
113	PICA ESTATS	3143m	1883. Gourdon y Courrège
114	SOTLLO	3073m
115	MONTCALM	3074m	1827. Corabeuf y Testu

Com aclariments, assenyalar:

Número 37, Tuca és la Punta de las Olas.
Número 46, Tour Neouvielle vol indicar el Turón de Neouvielle.
Número 49, Lauseras és el Robinyera.
Número 59, Culfreda és el nom espanyol del Batoua.
Número 61, Bagueñola és uno dels noms del Gran Pic d'Eriste.
Número 62, Tourets és el nom francès del Pic de la Forqueta.
Número 108, Pala Alta és la Punta Alta de Serrader que, a la guia Pallars-Arán del CEC, d'Agustí Jolís i M. Antònia Simó figura amb 3001 m. d'alçada. L'alçada actual és de 2983m.

FTer (traduït per Carles)

Els tresmils fantasmes. Artell ("Nudillo") del Mont Perdut.

Entre el Cilindre de Marboré i el Mont Perdut es desenvolupa una cresta en la que els estrats de roca calcària han adoptat una posició vertical. La paret est del Cilindre mostra ben clarament el gran plegament que ha sofert la roca. Les diferents capes que atravessen la cresta han sofert de diferent manera l'erosió, formant algunes d'elles el monolit del Dit. Entre aquest i el Cilindre, alguns dels estrats s'han mantingut elevats i formen dos petites prominències separades del Dit per una breta de 14 metres de profunditat. Aquesta configuració s'aprecia molt bé des del Pitó SW del Cilindre, observant com, alguns estrats han estat erosionats, i altres no, formant una espècie de pastís de milfulles. Una cornisa, que segueix un d'aquests estrats, uneix, per la vessant sud, el coll del Cilindre amb la bretxa entre "Nudillo" i Dit, i és transitable en tota la seua longitud.

Artell i Dit del Mont Perdut des del Pitó SW del Cilindre. (Autor: Martín Garmendia)

Els primers recorreguts de la cresta entre el coll del Cilindre i el cim del Mont Perdut tenen una història curiosa. El relat es pot llegir en la recent obra d'Alain Bourneton: "Gavarnie. Histoire d'un grand site". Editions Le pass d'oisseau, Toulouse, 2010.

Un dels problemes de l'època a Gavarnie consistia en escurçar l'itinerari del Mont Perdut, que era el recorregut més sol·licitat. Efectivament, des del poble s'utilitzaven dues vies, per la bretxa de Roland i recorrent tota la vessant sud dels Marborés fent nit a les cabanes de Góriz, o per la bretxa de Tucarroya pujar al coll del Cilindre i d'allí, per l'Escupidera, arribar al cim. Normalment, es combinaven els dos recorreguts, pujant per Tucarroya i baixant per la bretxa de Roland.

Sobre el mapa, la via més directa implicava passar per Les Rochers Blancs. Sembla que aquest accés va ser descobert per Laurent Passet, doncs aquest li oferí a Russell, al 1861, efectuar aquesta primera, segons relata Beraldi. Encara que hi ha dubtes pel que fa a la data, que potser va ser al 1858, concretament el 13 de setembre, com està mencionat al registre de l'Hôtel des Voyagers.

En resum, l'ascenció es va realitzar anant al coll d'Astazu directament des de Gavarnie. D'allí van dirigir-se al coll del Cilindre per la gelera i continuaren per la cresta. Forçosament, van haver de passar per l'Artell, desgrimpar a la bretxa entre aquest i el Dit, i vorejar aquest darrer per les cornises que té al seu cantó nord, continuant al cim per la part superior de l'Escupidera.

Però no era res gens estrany a l'època: Laurent Passet hauria venut tres cops aquesta primera, segons cita Bourneton al seu llibre.

Un tal Armengaud, en un llibre publicat al 1861, narra aquesta ascensió: "Escapades d'un homme sérieux", E. Dentu, París. Dóna els suficients detalls per a donar per bona la seua ascensió, que potser va ser anterior a la de Russell. Aquí hi ha part del seu relat, que descriu la cresta per sobre del coll del Cilindre: "Entre el Cilindre i el Mont Perdut, es troba una aresta formidable que es pot comparar a un gran matxet, o millor, al coll d'un cavall monstruós, estarrufada amb una terrible crin. Del cantó de la primera muntanya, la inclinació és molt suau, i es pot caminar sense perill. Però un es troba ben aviat davant d'una multitud d'agudes dents, sobre les quals és necessari caminar, grimpar i arrossegar-se amb molta prudència, si no vols perdre l'equilibri i caure bracejant a Espanya. Als nostres peus, del cantó nord, comencen a aparèixer les capes de neus eternes, que es transformen ben aviat en immensos delivis d'un gel que és el més bonic dels Pirineus [...] Vam anar a parar a una cornisa de tres decímetres d'ample. Sang freda! doncs s'ha de continuar sense que la ma trobi lloc per a agafar-se. Al nostre voltant s'extenen els abismes, on s'ha de procurar no fixar la mirada massa, doncs el vertígen és fatal [...]"

I en un raríssim opuscle titulat: "Le Marboré et le Mont Perdu - Juillet 1861", el sr. Fournier, notari de Burdeus, efectua el relat d'una altra d'aquestes "primeres": "El 25 de juliol, acompanyat de Laurent Passet i Fortané, jo deixava l'alberg de Gavarnie a les tres de la matinada...".

Sigui com sigui, aquesta cota ni tan sols figura en la llista de cotes restants de Buyse, i tampoc no la citen Angulo, Alejos o Capdevila. És cert que és molt poc visible, doncs de quasi tot arreu sembla existir una continuitat a la cresta que culmina en el Dit del Mont Perdut.

El 13 d'abril del 2011, Martín Garmendia investigà aquesta cresta, conjuntament amb alguna altra agulla en la vessant est del Cilindre, trobant una alçada, per a la cota que forma el "Nudillo" de 3.176,1 metres, i, a la bretxa que el separa del Dit, de 3.160,9 metres. O sigui, una prominència de 15,2 metres. L'alçada d'aquesta cota, assenyalada en la cartografia del "Servicio de Información Territorial" d'Aragó (SITAR), és de 3.174,05 metres. La cota 3.174 està indicada també al full 146-IV Mont Perdut del Mapa topogràfic nacional 25k, 2a edició, 2006.

El nom d'Artell se'ns va ocórrer donada la seua forma i el seu veïnatge amb el Dit.

Cresta entre el coll del Cilindre i Mont Perdut des de la vessant est del Cilindre. (Autor: Martín Garmendia)

Dades tècniques:

Bretxa Artell-Dit ......... 31T x:256842 y:4729687 z:3160,9m
Artell del Mont Perdut.... 31T x:256811 y:4729751 z:3176,1m

Podeu consultat l'activitat en el següent link:
Nudillo del Monte Perdido.

FTer (traduït per Carles)