dimarts, 29 de maig del 2012

Els tresmils fantasmes. Artell ("Nudillo") del Mont Perdut.

Entre el Cilindre de Marboré i el Mont Perdut es desenvolupa una cresta en la que els estrats de roca calcària han adoptat una posició vertical. La paret est del Cilindre mostra ben clarament el gran plegament que ha sofert la roca. Les diferents capes que atravessen la cresta han sofert de diferent manera l'erosió, formant algunes d'elles el monolit del Dit. Entre aquest i el Cilindre, alguns dels estrats s'han mantingut elevats i formen dos petites prominències separades del Dit per una breta de 14 metres de profunditat. Aquesta configuració s'aprecia molt bé des del Pitó SW del Cilindre, observant com, alguns estrats han estat erosionats, i altres no, formant una espècie de pastís de milfulles. Una cornisa, que segueix un d'aquests estrats, uneix, per la vessant sud, el coll del Cilindre amb la bretxa entre "Nudillo" i Dit, i és transitable en tota la seua longitud.

Artell i Dit del Mont Perdut des del Pitó SW del Cilindre. (Autor: Martín Garmendia)


Els primers recorreguts de la cresta entre el coll del Cilindre i el cim del Mont Perdut tenen una història curiosa. El relat es pot llegir en la recent obra d'Alain Bourneton: "Gavarnie. Histoire d'un grand site". Editions Le pass d'oisseau, Toulouse, 2010.

Un dels problemes de l'època a Gavarnie consistia en escurçar l'itinerari del Mont Perdut, que era el recorregut més sol·licitat. Efectivament, des del poble s'utilitzaven dues vies, per la bretxa de Roland i recorrent tota la vessant sud dels Marborés fent nit a les cabanes de Góriz, o per la bretxa de Tucarroya pujar al coll del Cilindre i d'allí, per l'Escupidera, arribar al cim. Normalment, es combinaven els dos recorreguts, pujant per Tucarroya i baixant per la bretxa de Roland.

Sobre el mapa, la via més directa implicava passar per Les Rochers Blancs. Sembla que aquest accés va ser descobert per Laurent Passet, doncs aquest li oferí a Russell, al 1861, efectuar aquesta primera, segons relata Beraldi. Encara que hi ha dubtes pel que fa a la data, que potser va ser al 1858, concretament el 13 de setembre, com està mencionat al registre de l'Hôtel des Voyagers.

En resum, l'ascenció es va realitzar anant al coll d'Astazu directament des de Gavarnie. D'allí van dirigir-se al coll del Cilindre per la gelera i continuaren per la cresta. Forçosament, van haver de passar per l'Artell, desgrimpar a la bretxa entre aquest i el Dit, i vorejar aquest darrer per les cornises que té al seu cantó nord, continuant al cim per la part superior de l'Escupidera.

Però no era res gens estrany a l'època: Laurent Passet hauria venut tres cops aquesta primera, segons cita Bourneton al seu llibre.

Un tal Armengaud, en un llibre publicat al 1861, narra aquesta ascensió: "Escapades d'un homme sérieux", E. Dentu, París. Dóna els suficients detalls per a donar per bona la seua ascensió, que potser va ser anterior a la de Russell. Aquí hi ha part del seu relat, que descriu la cresta per sobre del coll del Cilindre: "Entre el Cilindre i el Mont Perdut, es troba una aresta formidable que es pot comparar a un gran matxet, o millor, al coll d'un cavall monstruós, estarrufada amb una terrible crin. Del cantó de la primera muntanya, la inclinació és molt suau, i es pot caminar sense perill. Però un es troba ben aviat davant d'una multitud d'agudes dents, sobre les quals és necessari caminar, grimpar i arrossegar-se amb molta prudència, si no vols perdre l'equilibri i caure bracejant a Espanya. Als nostres peus, del cantó nord, comencen a aparèixer les capes de neus eternes, que es transformen ben aviat en immensos delivis d'un gel que és el més bonic dels Pirineus [...] Vam anar a parar a una cornisa de tres decímetres d'ample. Sang freda! doncs s'ha de continuar sense que la ma trobi lloc per a agafar-se. Al nostre voltant s'extenen els abismes, on s'ha de procurar no fixar la mirada massa, doncs el vertígen és fatal [...]"

I en un raríssim opuscle titulat: "Le Marboré et le Mont Perdu - Juillet 1861", el sr. Fournier, notari de Burdeus, efectua el relat d'una altra d'aquestes "primeres": "El 25 de juliol, acompanyat de Laurent Passet i Fortané, jo deixava l'alberg de Gavarnie a les tres de la matinada...".

Sigui com sigui, aquesta cota ni tan sols figura en la llista de cotes restants de Buyse, i tampoc no la citen Angulo, Alejos o Capdevila. És cert que és molt poc visible, doncs de quasi tot arreu sembla existir una continuitat a la cresta que culmina en el Dit del Mont Perdut.

El 13 d'abril del 2011, Martín Garmendia investigà aquesta cresta, conjuntament amb alguna altra agulla en la vessant est del Cilindre, trobant una alçada, per a la cota que forma el "Nudillo" de 3.176,1 metres, i, a la bretxa que el separa del Dit, de 3.160,9 metres. O sigui, una prominència de 15,2 metres. L'alçada d'aquesta cota, assenyalada en la cartografia del "Servicio de Información Territorial" d'Aragó (SITAR), és de 3.174,05 metres. La cota 3.174 està indicada també al full 146-IV Mont Perdut del Mapa topogràfic nacional 25k, 2a edició, 2006.

El nom d'Artell se'ns va ocórrer donada la seua forma i el seu veïnatge amb el Dit.

Cresta entre el coll del Cilindre i Mont Perdut des de la vessant est del Cilindre. (Autor: Martín Garmendia)


Dades tècniques:

Bretxa Artell-Dit ......... 31T x:256842 y:4729687 z:3160,9m
Artell del Mont Perdut.... 31T x:256811 y:4729751 z:3176,1m

Podeu consultat l'activitat en el següent link:
Nudillo del Monte Perdido.

FTer (traduït per Carles)