dimecres, 17 d’abril de 2013

La llista de tresmils de Jacques Jolfre (1980).

Jacques Jolfre (Tolosa, 1927), és un conegut espeleòleg i prineïsta, autor d'una abundant producció bibliogràfica.

Ens trobem amb la primera llista de tresmils publicada per un francès. En comparació amb les llistes publicades al sud, la llarga història del pirineïsme francès ha hagut d'esperar fins aquesta data tan tardana per a disposar d'un llistat dels "sostres" dels Pirineus. Certament, tenim notícies d'anteriors llistes de tresmils franceses, però que no van arribar a fer-se públiques (la llista Baudrimont). Aquí apareix un tema sociològic que mereixeria ser estudiat. Potser predomina, entre la comunitat muntanyenca del nord, la percepció que els Pirineus són coneguts per tothom? O que ningú els coneix tan bé com per a sentar càtedra?

Sigui com sigui, Jacques Jolfre es decideix, al 1980, a publicar una llista. Ho fa a la revista trimestral de les Seccions Pirenenques del CAF, "Revue Pyrénéenne", 6a sèrie, número 10, juny de 1980, pàgines 8 i 9.

Portada de la Revue Pyrénéenne número 10.

Decideix comptabilitzar solsament aquelles elevacions que tinguin nom, desestimant voluntàriament les cotes anònimes. És, pràcticament, l'únic criteri, en aquells anys, per a elaborar una llista. Comptabilitza 132 pics. Però Jolfre fa una aportació: la de separar els cims per la seua importància, éssent el primer que ho fa. Matisa que és una estimació totalment personal i que no vol imposar-la a ningú. Així distingeix els veritables cims (92), marcats amb un asterisc al seu llistat, de la resta (40). A l'hora de fer aquesta distinció, Jolfre aprecia que, si bé l'enumeració dels criteris sembla cara i fàcil d'aplicar, a l'hora d'examinar la realitat, la labor esdevé un veritable trencaclosques.

Les alçades les obté dels mapes de l'IGN francès, o de les Guies Olliver, o dels mapes espanyols, o en el seu defecte, de la Guia Ledormeur.

Posteriorment, Jacques Jolfre va formar part de l'Equip dels Tresmils de Buyse, i, sens dubte, va contribuir a la formació de la llista apadrinada per quest últim.

No es va detenir aquí la relació de Jolfre amb els tresmils, doncs publica al 1991 un llibre específic sobre ells, "Pyrénées 3000". Encara que és més fotogràfic que una altra cosa, sí que hi afegeix en ell les onze zones establertes per Buyse, encara que enumerant solsament els cims més importants, ni tan sols segueix la seua pròpia llista.

Reproduim a continuació la llista completa de Jacques Jolfre tal com ell la va publicar. Les anotacions aclareixen alguns punts.

* Pic d'Arollas   3051m (1)
* Pic Banderas   3021m (2)
* Pic Algas   3041m (3)
  Pics d'Enfer : Cime Ouest 3073m  
*   Cime Centrale 3081m  
    Cime Est 3076m  
* Pic Balaïtous   3144m  
  Aiguille Cadier   3022m  
* Pics de Frondellas : Oriental 3063m  
    Central 3025m  
    Occidental 3006m  
  Tour Cadier   3049m  
  Aiguille d'Ussel   3022m  
* Pic de la Grande Fache   3005m  
* Pic de Vignemale (Pique-Longue)   3298m  
* Piton Carré   3197m  
* Pointe Chausenque   3204m  
* Pic Petit Vignemale   3032m  
* Pic du Clot de la Hount   3289m  
* Pic Cerbillona   3247m  
  Pic Central   3235m  
* Pic Montferrat   3219m  
* Pic Grand Tapou   3150m  
  Pic du Milieu   3130m  
* Pics Gabiétous : Occidental 3034m  
    Oriental 3031m  
* Pic Taillon   3144m  
* Pic Casque de Marboré   3006m  
* Tour du Marboré   3009m  
* Pic de l'Epaule du Marboré   3073m  
  Pics de la Cascade : Occidental 3095m  
    Central 3029m (4)
    Pic Brulle 3106m  
*   Oriental 3161m  
* Pic Marboré   3248m  
  Pic Petit Astazou   3012m  
* Pic Grand Astazou   3071m  
* Pic Cylindre du Marboré   3325m  
* Pic Mont Perdu   3355m  
* Soum de Ramond   3260m  
* Pic Las Olas   3002m  
* Pic Louseras (ou Robinera)   3003m  
* Pic de la Munia   3133m  
  Pic de la Petite Munia   3096m  
* Pic Serre Mourène   3090m  
* Pic Troumouse   3085m  
  Pic Heid   3022m  
* Pic Néouvielle   3091m  
* Pic Ramougn   3011m  
* Pic des Trois Conseillers   3039m  
* Turon du Néouvielle   3035m  
* Pic Long   3192m  
  Pic Maubic   3058m  
* Pic Bugarret (ou d'Estibère Bonne)   3031m  
  Dent d'Estibère Mâle   3017m  
* Pic Badet (ou d'Estibère Mâle)   3160m  
  Pic Maou   3074m  
* Pic Campbieil   3173m  
* Pic d'Estaragne   3006m  
  Crête Carbounouse-Point culminant   3021m  
* Pic Batoua   3034m  
* Pic Lustou   3023m  
* Pic de l'Abeillé   3028m  
  Pic Petit Bachimale   3061m  
  Pointe Ledormeur   3120m  
* Pic Schrader (ou Grand Bachimale)   3176m  
* Punta del Sabre   3136m  
* Pics de Clarabide :   3020m  
    Oriental 3010m  
    Nord 3012m  
* Pic Saint-Saud   3043m (5)
  Pic Camboué   3003m (5)
  Pointe Lourde-Rocheblave   3104m  
* Pic Gourgs Blancs   3128m  
* Pic Belloc   3008m  
* Pic des Spijeoles   3066m  
* Pic Gourdon   3034m  
* Pic du Port d'Oo (Jean Arlaud)   3065m  
* Pic Seil de la Baquo   3103m  
* Pic Portillon d'Oo   3050m  
* Pic Perdiguère   3222m  
* Pointe Literole   3132m  
  Pic Royo   3121m  
* Pic des Crabioules : Oriental 3116m  
    Occidental 3106m  
* Pic Lézat   3107m  
* Pic Quayrat   3060m  
* Pic Maupas   3109m  
* Pic de Boum   3006m  
* Pic Bécibéri Nord   3014m  
* Pic Bécibéri du Milieu   3003m  
* Pic Bécibéri Sud   3030m  
* Pic Comolo Forno   3033m  
  Pic Célestin Passet   3002m  
* Punta Alta Comolo Pales   3014m  
* Pic d'Albe   3100m  
* Dent d'Albe   3114m  
* Pics Maladeta Occ.: 1er pic 3270m  
    2e pic 3220m  
    3e pic 3187m  
* Pic Le Bondidier   3150m  
* Pic Maladeta   3308m  
  Pic Maudit   3350m (6)
* Pointe d'Astorg   3354m  
* Pic du Milieu   3345m  
* Pic Coroné   3310m  
* Pic Néthou   3404m  
  Epaule du Néthou   3350m  
  Aiguilles de Llosas : Aig. Franqueville 3066m  
    Aig. Tchihatcheft 3048m  
    Aig. Argarot 3030m  
* Pic des Tempêtes   3310m  
* Pic Margalide   3260m  
* Pic Russell   3205m  
* Pic Erouel (ou Araguëlls)   3037m  
* Pic Piedras Albas ou Estatats Oriental   3000m (7)
* Pics Malibierne : Oriental 3067m  
    Occidental 3062m  
* Pic des Moulières   3010m  
  Pic Los Gémélos   3160m  
* Pic Bardamina   3079m  
* Pic des Posets ou de Llardana   3375m  
* Pic Las Espadas ou Llardaneta   3332m  
* Pic des Pavots ou Tucon Royo   3121m  
* Pic des Tourets ou Forqueta   3007m  
  Tucon de la Canal ou Diente de Llardana   3085m  
* Pic Eristé Nord ou Béraldi   3025m  
* Grand Pic d'Eristé ou de Baguenola   3053m  
  Pic Eristé Méridional ou Baguenola Sud   3045m  
* Pic d'Estats   3143m  
* Pic Montcalm   3078m  
* Pic Sullo   3072m  

(1) És el Garmo Negro. És una constant en el pirineïsme francès la confusió toponímica en els pics que dominen el balneari de Panticosa. La cartografia espanyola de la zona tampoc ha contribuït a aclarir-la. Les edicions de l'Editorial Alpina del seu mapa Panticosa-Formigal, han contribuït, des del 1979, a fixar la toponímia.

(2) És l'Algas. El mateix comentari que per al pic precedent. En aquest cas, seguint l'errònia denominació de pic de La Bandera, otorgada pel "Mapa Topógrafico Nacional" 1:50000, Full 145, en les seues primeres edicions del 1936 i del 1963.

(3) És l'Argualas. En aquest cas, seguint la denominació atorgada en les seues guies per P. Soubiron (1920, 1930) i per R. Ollivier (1953).

(4) Sembla tractar-se d'una confusió. El Pic Central de la Cascada és el Pic Brulle. A més, l'alçada indicada per a aquest Pic Central no reflexa la realitat dels Pics de la Cascada, donat que l'alçada va augmentant cap al Marboré.

(5) Clàssica inversió de les alçades entre el Pic Saint-Saud i el Camboué. L'errada prové de la Guia Ledormeur o del seu mapa del 1945, full 3, on la situació dels dos cims està intercanviada. També existeix una edició del 1980 de l'IGN francès d'una "Carte de randonnées. 5-Luchon, Aure-Louron" a escala 1:50.000, en la que figura un Pic Saint-Saud amb 3043 m.

(6) Explica Jacques Jolfre que, quan dos pics estan molt propers, separats solsament per alguns minuts, ell assenyala com a principal el més elevat, en aquest cas la Punta Astorg. Aquest és un lloc sempre problemàtic, doncs el cim orogràficament important és el Pic "Maldito". Però en la cresta cap al Pic del "Medio" existeix un bloc que està més elevat, la Punta Astorg. Ni aplicant la regla dels 10 metres de prominència se soluciona aquesta circumstància. Hi ha dues possibilitats: o considerar que el veritable cim del Pic "Maldito" és la Punta Astorg; o mantenir els dos cims, el més elevat (Astorg) i el més important ("Maldito").

(7) El Pic de "Piedras Albas", veí del Pic d'Aragüells, va figurar durant molts anys, a la cartografia, amb l'alçada de 3.000 metres. Pic núm. 4 d'Estatas amb 3.010 m. en el mapa-croquis de Léon Maury "Les Monts Maudits" de 1945. I en la primera edició del mapa de l'Alpina "Alto valle del Ésera I - La Maladeta" de 1958, figura amb una alçada de 3.000 m. Diverses cotes de 3.000 metres al Sud de l'estany de Cregüeña, en les edicions, la primera el 1934 i la segona al 1950, del full 180 "Benasque" del "Mapa Topográfico Nacional". L'alçada actual és de 2.998 m.

FTer (traduït per Carles)