divendres, 7 de març del 2014

Llista de tres mils de Josep Silva (1975). Publicada al 1983.

La revista Vèrtex, òrgan de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, publica al seu número 95 de setembre-octubre del 1983, una nova llista de tres mils. L'autor n`és, en aquesta ocasió, Josep Silva i Terrades. Aquesta llista és interessant per diversos motius. En primer lloc, és una recopilació dels cims que l'autor ha aconseguit personalment, fet que comporta que diversos dels cims ressenyats sigui la primera vegada que apareixen. Josep Silva ha plasmat la seua perspectiva personal en afegitó als cims que es podien trobar a la cartografia, elevant el número de puntes senyalades a 161. A més a més, detalla en quines dates ha realitzat les ascensions, el que permet recrear els recorreguts realitzats. En les dates indicades, alguns encadenaments són certament meritoris. Finalment, s'ha de datar aquesta llista no a l'any 1983, quan es va publicar, sinó al 1975, que és quan J. Silva finalitza el seu recorregut pels tres mils i, mitjançant una comunicació del president del seu club, l'Associació Excursionista Pedraforca, ho fa saber a la Federació, que ara sí és publicada.

El datar a aquesta llista el 1975, la col·loca contemporània de la primera publicada per Juan Mari Feliu, al 1976. Comparant el número de cims, són 161 contra 110. No hi ha dubte que en Josep Silva prestava atenció al que veia (tot i que se li escapen les agulles de la cresta de Cregüenya). Es pot assegurar que l'oblit ocorregut el 1975 retarda una dècada el tresmilisme, que hagués seguit per altres viaranys d'haver-se publicat. Aquest número de cims, sens dubte, plantejaren a J. Silva algun problema toponímic. Sembla haver-lo resolt assenyalant amb posterioritat el nomb d'alguns dels cims pujats, quan aparegueren publicats en alguna part. A més, es nota que desconeixia l'alçada exacta d'alguns dels pics aconseguits, segurament per mancança de cartografia. En aquests casos, es limitava a indicar l'alçada amb un redó 3.000 m.


001 ANETO 3404 28-07-42  
002 POSETS 3367 24-07-43  
003 CASCO DE MARBORE 3006 08-08-46  
004 TORRE DE MARBORE 3018 08-08-46  
005 MONTE PERDIDO 3353 09-08-46  
006 CILINDRO DE MARBORE 3327 10-08-46  
007 DOIGT DE MONTE PERDIDO      
  OU PIC BAZILLAC 3174 12-08-46 (1)
008 TAILLON 3143 12-08-46  
009 CASCADA OCCIDENTAL 3085 13-08-46  
010 CENTRAL DE LA CASCADA      
  OU BRULLE 3157 13-08-46  
011 CASCADA ORIENTAL 3093 13-08-46  
012 ESPALDA DE MARBORE 3069 13-08-46  
013 MARBORE 3250 13-08-46  
014 SOUM DE RAMOND 3260 15-08-46  
015 VALLIBIERNA ORIENTAL 3067 17-08-47  
016 TEMPESTATS 3289 19-08-47  
017 MALADETA ORIENTAL 3312 21-08-47  
018 ESPATLLA D'ANETO OU CAP      
  DES FRERES CADIER 3350 21-08-47  
019 PUNTA SE D'ESTATS 3114 27-03-48 (2)
020 PICA D'ESTATS 3143 27-03-48  
021 MONTCALM 3077 27-03-48  
022 GABIETO ORIENTAL 3031 09-08-48  
023 GABIETO OCCIDENTAL 3024 09-08-48  
024 AZTAZOU OCCIDENTAL 3016 11-08-48  
025 AZTAZOU ORIENTAL 3083 11-08-48  
026 LOUSETAS O ROBIÑERA 3003 15-08-48  
027 MUNIA 3159 16-08-48  
028 MULLERES 3005 15-04-49  
029 PIC DE CORONAS 3310 17-04-49  
030 PIC DEL MIG 3345 17-04-49  
031 PUNTA RUSSELL 3343 17-04-49 (3)
032 PUNTA ASTORG 3354 17-04-49  
033 PIC MALEIT 3350 07-04-49 (4)
034 INFIERNO ORIENTAL 3090 07-08-49 (5)
035 INFIERNO CENTRAL 3081 07-08-49  
036 INFIERNO OCCIDENTAL 3035 07-08-49  
037 AROLAS ORIENTAL 3046 07-08-49 (6)
038 AROLAS OCCIDENTAL 3070 07-08-49 (7)
039 GARMO NEGRO 3030 07-08-49 (8)
040 ALGAS OCCIDENTAL 3035 07-08-49 (9)
041 ALGAS ORIENTAL 3045 07-08-49 (10)
042 FRONDELLA NORD 3056 12-08-49  
043 FRONDELLA CENTRAL 3064 12-08-49  
044 FRONDELLA SUD 3001 12-08-49  
045 GRAN FACHA 3006 15-08-49  
046 PETIT VIGNEMALE 3032 17-08-49  
047 CHAUSENQUE 3205 17-08-49  
048 ANONIM DU VIGNEMALE 3100 17-08-49 (11)
049 PITON CARRÉ 3208 17-08-49  
050 PIQUE LONGUE 3298 17-08-49  
051 CLOT DE LA HUNT 3289 17-08-49  
052 CERVILLONA 3247 17-08-49  
053 CENTRAL DE MONFERRAT 3235 17-08-49  
054 MONFERRAT 3220 17-08-49  
055 GRAN PIC DE TAPOU 3148 17-08-49  
056 PIC DE MILIEU 3129 17-08-49  
057 PIC DE GIAS OU POUCHER-      
  GUES 3010 07-08-50  
058 CLARABIDE GRAN 3020 07-08-50  
059 CLARABIDE ORIENTAL 3012 07-08-50  
060 LOURDE ROCHEBLAVE 3104 07-08-50 (12)
061 ANTECIME OU GOURGS      
  BLANCS OCCIDENTAL 3127 07-08-50  
062 GOURGS BLANCS 3128 07-08-50  
063 PIC D'OÔ OU JEAN ARLAUD 3065 08-08-50 (13)
064 POINTE DE LA BAQUO OCCI- 3097 09-08-50  
  DENTAL      
065 SOMMET DE LA BAQUO 3103 09-08-50  
066 CAP DU SEIL DE LA BAQUO 3110 09-08-50  
067 PERDIGUERO GRAN 3222 11-08-50  
068 PIC ROYO 3121 11-08-50  
069 LITEROLA 3132 11-08-50  
070 POINTE MAMY 3000 11-08-50 (14)
071 CRABIOULÉS OCCIDENTAL 3106 11-08-50  
072 CRABIOULÉS ORIENTAL 3116 11-08-50  
073 QUAIRAT NORD 3000 12-08-50 (15)
074 GRAN QUAIRAT 3060 12-08-50  
075 POINTE LACQ 3011 13-08-50  
076 LÈZAT 3107 13-08-50  
077 BOUM 3006 14-08-50  
078 MAUPAS 3109 14-08-50  
079 TOURETS OCCIDENTAL 3012 16-08-50 (16)
080 TOURETS ORIENTAL 3000 16-08-50 (16)
081 BERALDI 3026 16-08-50  
082 BALAITOUS 3146 15-08-52  
083 TOUR DE COSTERILLOU 3060 18-08-52  
084 AIGUILLE D'USSELL 3001 18-08-52  
085 MALADETA CENTRAL 3204 04-08-53 (17)
086 BONDIDIER 3000 04-08-53  
087 CORDIER 3000 04-08-53 (18)
088 MALADETA OCCIDENTAL 3187 14-08-53 (19)
089 DENT D'ALBA 3114 04-08-53  
090 PIC D'ALBA 3096 04-08-53  
091 ARAGUELLS 3037 05-08-53  
092 VALLIBIERNA OCCIDENTAL 3055 06-08-53  
093 MARGUELIDE 3258 07-08-53  
094 RUSSELL MERIDIONAL 3205 07-08-53  
095 RUSSELL NORD 3201 07-08-53  
096 SOUBIRON 3000 07-08-53 (20)
097 PORTILLON 3044 10-08-53  
098 ESPADAS 3326 12-08-53  
099 PUNTA VIADÓS 3000 12-08-53 (21)
100 AGULLA BLANCA 3000 12-08-53 (22)
101 PIC DE LARDANA 3000 12-08-53 (23)
102 PIC DE PAVOST 3000 12-08-53 (24)
103 ERISTE CENTRAL 3053 09-08-53 (25)
104 ERISTE ORIENTAL 3030 09-08-53  
105 PUNTA SABRE 3143 11-08-55  
106 GRAN BATCHIMALA 3177 11-08-55  
107 PUNTA ALTA 3014 19-04-57  
108 BECIBERRI NORD 3014 21-04-57  
109 PIC DE LAS OLAS 3016 12-08-58  
110 BATOUA MERIDIONAL 3035 10-08-63  
111 BATOUA CENTRAL 3027 10-08-63  
112 BATOUA SEPTENTRIONAL 3030 10-08-63  
113 COMA LOS ALTOS DEL SE-      
  RRADER 3001 10-09-64 (26)
114 COMA LO FORNO 3030 12-09-64  
115 BECIBERRI SUD 3030 12-09-64  
116 DOBLE RESALT SUPERIOR 3003 12-09-64 (27)
117 DOBLE RESALT INFERIOR 3002 12-09-64 (27)
118 DENT DE LARDANA 3095 02-08-66  
119 BARDAMINA 3079 03-08-66  
120 CLARABIDE OCCIDENTAL 3007 05-08-66 (28)
121 PIRAMIDE DE POUCHERGUES 3005 05-08-66 (29)
122 CAMPBOUE 3035 05-08-66  
123 SAINT SAUD 3079 05-08-66 (30)
124 PIC GOURDON 3031 06-08-66  
125 SPIJEOLES 3065 06-08-66  
126 BELLOC Pointe Sud 3007 06-08-66  
127 BELLOC Mediane 3006 06-08-66  
128 BELLOC Gran 3008 06-08-66  
129 SOTLLO 3075 24-07-67  
130 PUNTA NORD D'ESTATS 3128 24-07-67 (31)
131 TURON DE NEOUVIEILLE 3042 01-08-67  
132 TROIS CONSEILLERS 3058 01-08-67  
133 NEOUVIEILLE 3092 01-08-67  
134 RAMOUNG 3011 01-08-72  
135 PUNTA LEQUETRE 3001 27-08-72 (32)
136 PUNTA PASSET 3002 27-08-72  
137 PETITA MUNIA 3096 27-08-72 (33)
138 SERRE MOURENNE 3090 28-08-72  
139 TROMOSA 3085 28-08-72  
140 POINTE 3028 3028 28-07-72 (34)
141 PIC HEID 3022 28-07-72  
142 POINTE 3018 3018 23-06-74 (35)
143 POINTE 3024 3024 23-06-74 (36)
144 ABEILLE 3028 23-06-74  
145 POINTE 3057 3057 23-06-74 (37)
146 PETIT BATCHIMALE 3061 23-06-74  
147 POINTE LEDORMEUR 3087 23-06-74  
148 PIC MAUBIC 3062 15-07-74  
149 PIC LONG 3194 15-07-74  
150 BADET 3161 15-07-74  
151 CAMPBIEIL SUD 3168 15-07-74 (38)
152 CAMPBIEIL NORD 3175 15-07-74  
153 HITO DE PERDIGUERO 3170 08-06-75  
154 PERDIGUERO OCCIDENTAL 3176 08-06-75  
155 DENT D'ESTERAGNE 3006 14-07-75  
156 PIC DE LOUSTOU 3024 15-07-75  
157 DENT D'ESTIBERE MALE 3017 17-07-75  
158 BUGARRET 3031 17-07-75  
159 PALE CARBONOUSE SUD 3015 17-07-75  
160 PALE CARBONOUSE CENTRAL 3021 17-07-75  
161 PALE CARBONOUSE NORD 3016 17-07-75 (39)


(1) Aquí sembla que Josep Silva ha confós el Dit de la Falsa Bretxa amb el Dit del Perdut, encara que l'alçada indicada és la correcta. Anomenar-lo pic Bazillac i que l'ascensió es realitzi el mateix dia que el Taillon, apunten cap a aquesta hipòtesi.

(2) És la Punta del vèrtex geodèsic. Avui, Punta Gabarró.

(3) La Punta Russell és el nom que es va proposar per al Pic del Mig degut a la primera ascensió d'aquest cim per part de Herny Russell. Així figura al mapa de Léon Maury "Les Monts MauditS", de 1945. Josep Silva ha interpretat que aquest nom assenyala un cim diferent que, segurament, li encaixaria en una cota intermitja de la cresta que destaca en el recorregut entre el Pic del Mig i la Punta d'Astorg.

(4) Sembla una errada en la data. Lògicament, es devia aconseguir el "Maldito" en la mateixa data que els anteriors.

(5) Per les alçades, sembla haver-hi una confusió entre l'Infern Occiental i l'Oriental.

(6) Observar que en aquesta data, 7 d'agost del 1949, puja tots els cims de la zona de Panticosa. Donat l'ordre en que apareixen els cims, és lògic deduir que Josep Silva venia dels Inferns i es va saltar l'Arnales (remarcar que en la cartografia espanyola, la cota que indica l'Arnales sembla formar part de la trilogia dels Inferns). El pic Arollas era la denominació francesa per al "Garmo Negro". Aquesta nomenclatura també la utilitzà en Juli Soler i Santaló en els seus relats pòstums publicats pel CEC el 1919, així que aquest Arollas Oriental només pot ser l'actual Agulla de Pondiellos.

(7) Aquí és el "Garmo Negro". L'alçada el delata, encara que seguim amb el topònim Arollas.

(8) Definitivament, sembla seguir la nomenclatura utilitzada per en Juli Soler i Santaló. Segurament es refereix a l'"Algas Nord".

(9) És l'Algas.

(10) L'Argualas.

(11) Aquest cim és difícil d'identificar. Podria tractar-se de la Espatlla de Chausenque, però sense cap seguretat.

(12) Aquest nom, aquí, és decisiu. La primera menció pública del nom de Punta Lourde-Rocheblave aplicat al cim occidental del Gourgs-Blancs apareix en un croquis de Léon Maury i Denis Eydoux, publicat a la revista Pyrénées, núm. 12, quart trimestre de 1952, pl. 307. Nom que es popularitza amb la publicació, el 1953, de la "Guide de la région d'Aure et de Luchon" per Armengaud i Comet, que és on previsiblement el trobaria J. Silva. Això indica que la denominació d'alguns pics de la llista és posterior a les dates en que es van realitzar les ascensions.

(13) Seguim igual. El nom de Jean Arlaud aplicat al pic del Port d'Oo s'implanta en l'esmentada guia d'Armengaud i Comet del 1953. Al 1950, aquest pic no es podia dir així.

(14) Com en altres pics. Per un cantó, sembla haver-se identificat primerament com a tres mil i, posteriorment, haver-hi posat el nom. En aquest cas de les Guies Ollivier.

(15) Denota una gran perspicàcia en la identificació de puntes susceptibles de considerar-se tres mils. L'avantcim nord del Quayrat és conegut des d'antic. Se sosté que fou el veritable punt aconseguit per Reboul i Vidal en la seua ascensió del 6 d'agost del 1789. Russell cita les dues puntes el 1879. També estan diferenciades a la Guia Lerdormeur.

(16) Les Tourets. És el nom francès dels pics de la Forqueta.

(17) Maladeta Central. És el Primer Occidental de la Maladeta, avui conegut com Pic Cordier.

(18) Un altre pic que s'indica com superior a tres mil, però sense especificar la seua alçada exacta, per desconeixement. Sembla tractar-se del Tercer Occidental, avui Pic Mir. El nom Cordier no s'utilitza fins la publicació de la Guia del CEC "Posets-Maladeta", d'Armengaud i Jolis, el 1958.

(19) Aquí, per l'alçada, sembla ser la Segona Maladeta Occiental, el pic Sayó. A la data d'ascensió sembla haver-hi una errada, doncs és fàcil que fos ascendit el mateix dia que els anteriors.

(20) És molt possible que sigui la Punta Russell Oriental. El nom de Soubiron s'aplicà el 1921 per Arlaud a un pic pròxim, més al SE.

(21) Aquest i els següents de la jornada del 12 d'agost del 1952, són difícils d'aclarir. És evident que són puntes al voltant de l'"Espadas", però quines? Les seues alçades surten com a tres mils sense més dades. Podem fer una hipòtesi. Veiem que el 17 d'agost, J. Silva estava a la zona de la Maladeta; el 19 aconsegueix el Portillón (pic del Portillón de Oo, la data del 9 d'agost per als Eriste sembla una errada, trenca l'ordre cronològic que està seguint en la llista i el recorregut és una mica enrevessat). És de suposar que del Portillón baixés a Estós. Llavors, la Punta Viadós i l'Agulla Blanca (22) serien dos pics a la cresta nord del Possets: Els "Gemelos". El Pic de Llardana (23) seria la punta Nord del Posets (el cim principal, pel que ha de passar, no està anotat, doncs especifica que no ressenya per segona vegada cims a la llista que ja estaven aconseguits amb anterioritat). D'aquí passa a l'"Espadas" i, per la cresta, al Pavots (24).

(25) Ja hem comentat la nostra percepció que la data està aquí equivocada (veure nota anterior (21)).

(26) És la Pala Alta del Serrader, que ja hem vist que, en altres llistes, estava considerada amb una alçada superior als 3.000 m.

(27) Doble Ressalt. Són les dues puntes del Besiberri del Mig, anomenades així des d'antic.

(28) Torna a per el Clarabide Occiental, que no aconseguí l'any 1.950. Les Guies Ollivier o la Posets-Maladeta són les responsables.

(29) Piràmide de Pouchergues. L'actual Saint-Saud. Certament, és el nom que li atorgà el suara esmentat el 1906. Així ve reflexat a la Guia Armengaud-Comet del 1953.

(30) També provinent de la Guia Armengaud-Comet. És, conjuntament amb les dues puntes del Camboué, una del conjunt de tres puntes que s'anomenaren Pics de Saint-Saud, a la cresta NO del Gourgs-Blancs. És un amuntegament de roques amb uns cinc metres de prominència sobre la gelera que, avui, no es considera cim.

(31) És la punta Verdaguer actual.

(32) En algun moment, es va considerar la Punta Lequeutre com a tres mil. No arriba a aquesta alcada, igual que la seua veïna Punta Célestin Passet.

(33) Una altra errada de data. Deu ser el dia 28 d'agost del 1972, dia de la cresta de la Munia. En realitat, d'aquest dia és l'únic del que hem pogut trobar un relat complementari, el del company de Josep Silva en aquest recorregut: MACIÀ I VIVES, Carles. "Cresta oriental del circ de Troumouse". Muntanya núm. 671, CEC, Barcelona, feb-1974, pl.3-8.

(34) Aquest cota és per a la que Buyse va proposar el nom de Punta de Aires en la seua llista de 1988 (revista Pyrénées) i 1990 (primera edició del llibre). Després va ser inclosa entre les cotes restants del 1993 degut a la suposada falta de prominència. Però existia un bateig anterior. Els germans Ravier havien proposat, al 1962, rememorar en aquesta als germans Joseph i Louis Couffite, morts en accident a la cara nord del Pitón Carré. L'IGN francès va refusar la proposició i la punta 3028 va quedar anònima. Una de les puntes properes al pic Chabarrou Sud (Alphonse Meillon) porta avui el nom dels germans Couffite.

(35) Punta del Port de la Pez.

(36) Punta de la Pez. És meritori assenyalar aquestes dues puntes, perquè, encara que són conegudes des d'antic (fulla 147-Liena del mapa de l'IGN, edició especial del 1938), no són pràcticament ressenyades en la bibliografia pirinenca fins a la dècada dels 80, tret d'una vaga referència a la Guia Ollivier "Pyrénées Centrales III", als anys 60.

(37) Pointe 3057. És el que avui es coneix com pic Marcos Feliu. Sempre ha estat molt confús diferenciar entre les diferents puntes de la cresta entre el Gran Bachimala i l'Abeillé.

(38) Una constatació, al 1974, del pic Lentilla.

(39) Rera Josep Silva, altres autors s'han percatat de la diferenciació del cim nord de la Pale de Crabounouse, que figura avui entre els tres mils fantasmes.

FTer (traduït per Carles)



Addenda, 10 de febrer del 2015.

Podem ara explicar perquè la llista de Josep Silva no es va publicar en el moment de la seua primera comunicació a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i perquè, el 1983, la FEEC la donava per traspaperada.
Per a això, hem d'anar al número 52 de la revista Vèrtex, del juliol-agost del 1976. A l'apartat "Actualitat Alpinística" es fa una breu menció dels 161 tres mils de Josep Silva i Terrades, aconseguits al llarg de més de trenta anys (pàgina 144). Ara bé, el redactor d'"Actualitat Alpinística", que sembla ser Manuel Punsola i Mitjans, diu que aquelles línies reproduïdes a la revista són les pòstumes d'en Joan Enric Farreny i Sistac, que era el que portava la Secció fins al desgraciat accident que li va costar la vida al Couloir de Gaube, el 17 de maig del 1976. No és atrevit imaginar que la primera comunicació de Josep Silva a la Federació quedés entre els papers que Farreny va deixar en el moment de la seua mort i que, en aquelles circumstàncies, se'ls hi perdés la pista.